Com a minim un Maimakansu ha participat a la marato de Nova York, en Marçal Lopez, i tot seguit podeu llegir la seva cronica

Marató de NY – 2023

 

Qualsevol practicant de l’esport de córrer ha sentit parlar de la marató de Nova York. És un esdeveniment que va més enllà dels que ens movem en aquest ambient.

Qui no ha vist algun reportatge o retransmissió en directe i s’ha imaginat que estava creuant el pont de Verazzano?

Qui no ha sentit parlar a algun conegut que l’ha corregut i ha sentit enveja “sana”?

Qui no ha corregut una marató i s’ha imaginat que estava corrent pels carrers de Brooklyn, Queens, el Bronx o Manhattan?

La meva resposta a aquestes preguntes seria “SÍ”.

He hagut d’esperar més de 40 anys de pràctica esportiva perquè aquest moment arribés.

El dia 2 de novembre van volar cap a Nova York amb la intenció de fer realitat el somni.

El dia 5 de novembre, diumenge, vaig poder córrer la 52a edició de la marató de Nova York.

No és una marató fàcil (si n’hi ha alguna) però en aquesta cal afegir la dificultat del desplaçament a la sortida (furgoneta, ferry, autobús i caminar) que fa que t’hagis de llevar ben d’hora. També els constants ascensos i baixades (ponts, carrers i avingudes) i també la duresa de l’asfalt de la ciutat. En els ponts es va veient a banda i banda riuades de corredors caminant.

En canvi, es pot gaudir d’una bona organització (han de moure a prop de 70000 participants i milers de voluntaris i córrer per barris on hi ha públic en diverses fileres a banda i banda amb pancartes, fotos dels corredors que animen, banderes, bandes de música i una cridòria continua. També es pot gaudir dels contrastos de la gran ciutat quan passes pel barri de Williamsburg en Brooklyn on viuen uns 400000 jueus. Per ells el diumenge és un dia laborable i la festa no va amb ells. La carrera passa després a Queens i unes milles testimonials en el Bronx. Després de passar pels cinc boroughs, la cursa acaba en Central Park.

La perfecta organització (medalla, bossa post-cursa i ponxo) i seguint el recorregut indicat post-meta et porten a 8a avinguda. A partir d’aquí comences a rebre les felicitacions del públic anònim que valoren el teu esforç i et somriuen com a gratitud.

He corregut moltes maratons (de moment, 69) però dubto poder tornar a viure aquestes emocions. El somni s’ha fet realitat.