1787 (24 de la cat.) NURIA LLADO COMAS 3:45:16

[@more@]

El dia 8 de maig vaig anar a fer la Marató de Praga (regal de la family pels meus fantàstics 40 anys). És una ciutat preciosa en la qual no pararies mai de caminar per aqueslls carrers tan peculiars i d’anar mirant enlaire per veure aquells edificis, castells, esglésies i ponts tan impresionants. Després de portar dos dies visitant aquesta fantàstica ciutat, diumenge s’havia de córrer la Marató. La condició era acabar-la, disfrutar-la i patir el menys possible.Però la veritat és que vaig sortir tan relaxada que les cames al llarg dels primers 25 km anaven soles, parlant amb els atletes espanyols que t’anaves trobant al llarg del recorregut i disfrutant del paissatge. A partir d’aquí vaig tenir l’agradable ajuda del meu marit que em va acompanyar fins al final de la marató. Al km 35 els genolls van començar a queixar-se i aleshores vaig baixar una mica el ritme i endavant que ja quedava poc, la gran sorpresa va ser que al final em vaig trobar tan bé, que vaig arribar a la Plaça de la Ciutat Vella, on era l’arribada, esprintant. El temps fou una sorpresa, ja que no pensava pas que després de dos mesos de fer la Marató de Barcelona, pogués fer la de Praga amb 3h 45′. Estic molt contenta del resultat , de les bones sensacions que he tingut i d’haver corregut aquesta marató tan maca. M’ha quedat molt bon record i moltes ganes de seguir fent maratons.