Pere Salesa Isart 3:36’23"[@more@] Bueno nois ja vaig
arrivar ahir al matí de Boston, una experiencia inovidable per la part positiva
: organització i animació i per la negativa : que dura que
es!.
Varem tindre un sol espatarrant i
un vent fresquet, però les condicions van ser inmillorables, de fet com saveu
es va fer el record històric de la prova: 2:05.
Vaig sortir en unes condicions
no molt òptimes per correr una marató,vol de sis hores d’avió la nit
anterior(San Diego a Nova York), congrés de quatre dies abans , i
canvi d’horari de Barcelona amb California ((9 hores) però tant se val , quan vaig
arrivar a la Expo de Boston i vaig palpar l’ambient vaig dir-me , Pere estàs en
un dels dies importants i el cansaci s’aguanta com sigui. “I am never give up” que li vaig dir a un corredor americà quan em va
preguntar que volia dir el que portava escrit a la meva samarreta :
meeiimikaaasiiiuu…
També els nervis per la
incerteça del que estava passant amb el vols de
tornada
va influir una miqueta.
Vaig decidir fer la carrera a un
ritme còmode , disfrutar-la , donant palmades als nens i noies, fent petons a
les noies del Weslley College, quina passada…..
Volia afrontat la segona meitat
amb forces i no petar a les pujades, la veritat es que a Heart Break Hill vaig
posar el turbo i nomes feia que pasar gent , la baixada i els tres kilòmeres
apretant els dents i molt pesats, amb el bessosns ja força tocats. Boylston
Street se’m va fer llarg de veritat.
Vaig entrar en 3,36 que
considero està molt bé per les circunstàncies que explico , mai havia donat un
petó a la medalla del marató amb tant emoció viscuda.
La veritat es que Boston fa
honor a la seva fama.
Pere Salesa
Comentaris recents