Pere Salesa Isart 3:36’23"[@more@]   Bueno nois ja vaig
arrivar ahir al  matí de Boston, una experiencia inovidable per la part positiva
: organització i animació  i per la negativa : que dura que
es!.

 Varem tindre un sol espatarrant i
un vent fresquet, però les condicions van ser inmillorables, de fet com saveu
es va fer el record històric de la prova: 2:05.

 Vaig sortir en unes condicions
no molt òptimes per correr una marató,vol de sis hores d’avió la nit
anterior(San Diego a Nova York), congr
és de quatre dies abans , i
canvi d’horari de Barcelona amb California ((9 hores) però tan
t se val , quan vaig
arrivar a la Expo de Boston i vaig palpar l’ambient vaig dir-me , Pere estàs en
un dels dies importants i el cansaci s’aguanta com sigui.
“I am never give up” que li vaig dir a un corredor americà quan em va
preguntar que volia dir el que portava escrit a la meva samarreta :
meeiimikaaasiiiuu…

 També els nervis per la
incerte
ça del que estava passant amb el vols de
tornad
a
va influir una miqueta.

 Vaig decidir fer la carrera a un
ritme còmode , disfrutar-la , donant palmades als nens i noies, fent petons a
les noies del Weslley College, quina passada…..

 Volia afrontat la segona meitat
amb forces i no petar a les pujades, la veritat es que a Heart Break Hill vaig
posar el turbo i nomes feia que pasar gent , la baixada i els tres kilòmeres
apretant els dents i molt pesats, amb el bessosns ja força tocats. Boylston
Street se’m va fer llarg de veritat.

 Vaig entrar en 3,36 que
considero està molt bé per les circunstàncies que explico , mai havia donat un
petó a la medalla del marató amb tant emoció viscuda.

 La veritat es que Boston fa
honor a la seva fama.

Pere Salesa