Nou Maimakansu repartits entre els 10 km i la mitja FOTOS[@more@]

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

CRÒNICA DE LA SORTIDA A
LA MITJA MARATÓ
DE JAÉN. 23 al 25.10.09

 

 

 

Sense gairebé temps per a rés, surto de
la feina amb el temps just d´arribar a casa, canviar la cartera per la maleta i
baixar de nou al carrer..

A l´hora prevista, em recullen a casa
i fem via cap a l´Aeroport de Girona. Som cinc al cotxe: En Josep, La Teresa, en Pere, la Valvanera i jo. Allí ens
trobem amb l´Esteve i la Pepi
i els amics de la
Catalunya Nord, en Patrick i la Isabelle.

 

Puntualment, pocs minuts abans de les
sis, el nostre avió s´enlaira amb destinació Granada, escala obligada ja que
Jaén, el nostre destí definitiu no disposa d´ aeroport propi.

Arribats a l´Aeroport “Federico
Garcia Lorca”, fins i tot abans de l´hora prevista (i aixô que és un “low-cost”
!!), acabem de completar l´expedició amb en Dioni i la Montse, que ja fa dies que
volten per la zona, disfrutant del darrer tram de les seves vacances…

Un cop a Granada, decidim anar a
sopar de “tapes”. Ens han dit que un bon lloc són els “baretos” que hi ha al
voltant de la Plaça
de Toros. Efectivament, no ens han pas enganyat : Ens instal.lem a la primera
tasca i per meys d´onze euros per cap “ens posem les botes” de l´imaginatiu
assortit de combinacions i maneres de preparar els productes de la terra…

 

Ens hem quedat a la primera tasca
però no seguim perque ja en tenim prou…. Anem a fer un cafè final a la terrassa
exterior d´un bar, ja que malgrat el lloc on som i que és 23 d´Octubre, la
temperatura és molt agradable.. Aquí ens fem una foto amb el cambrer que ens ha
atès, que resulta ser un estudiant de Manresa, ben content de poder parlar en
català amb compatriotes …

 

Sense més dilació amb el cotxe d´en
Dioni i la Montse
i una “furgo” que hem llogat per a nou persones, fem els 94 quilòmetres que
separen Granada de Jaén, on tenim plaça reservada a un modern Alberg, força
cèntric i que fins i tot, compta amb un SPA !!. Habitacions de 3 o 4 places,
amb mobiliari auster però força funcional i confortable.

 

L´endemà dissabte, el dediquem a fet
turisme per la zona. De fet l´objectiu primari d´aquest viatge és el d´anar a
córrer una cursa a la terra d´on eren originaris els progenitors d´en Dioni, i
de passada, fer una visita a la familia. El mateix ja varem fer amb
anterioritat anant a córrer a Albacete (pare de l´Esteve) o Logroño (familiars
de la Valvanera).

Aixi doncs, en arribem fins a
Castillo de Locubin, petit poble d´uns 1000 habitants arreserat a sota del
castell que li dona nom, i envoltat, com a tota la zona per camps d´oliveres.

Amb el cosí d´en Dioni, que viu al
poble, malgrat va néixer a Mataró, visitem l´Esglèsia i una Cooperativa
Oleícola, on rebem explicacions detallades de tot el procés de fabricació del
“oro de Andalucía” com li diuen i les seves qualitats i propietats i a on ens
aprovisionem d´oli per una bona temporada . Sort tenim del  “Servei de transport Dioni&Montse “, que
ens asegura una arribada a Catalunya de la nostra compra sense problemes
d´excés de pes en l´equipatge de l´avió !! Gràcies amics!!

 

Abans de dinar amb la familia, anem a
veure el naixement del riu San Juan, a una zona plena de basses d´aigua
cristallina on  aflora l´aigua del
subsòl.

Un cop dinats, ens arribem fins
Alcalà la Real,
ciutat situada al sud de la provincia, i que fou durant molts anys
l´avantguarda i salvaguarda de les tropes cristianes que lluitaven contra els
sarraïns de Granada durant la
Reconquesta.

La visita a les ruïnes de la seva
imponent fortalesa ,amb vídeo inclòs, ens aproximà una mica a la densa història
que visqueren les seves parets….

 

Tornem a Jaén, i com que encara és d´hora
per anar a sopar, decidim aprofitar i disfrutar de l´SPA de l´Alberg, on passem
una bona estona jugant amb l´aigua i relaxant-nos.

Un sopar de pasta a un restaurant
aprop de l´Alberg, seguit d´una curta passejada per Jaén (de fet poca cosa hi
ha per veure), tanquen les activitats d´aquest dens dissabte lúdic.

 

El diumenge ens llevem d´hora i
després d´esmozar (bufet lliure) a l´Alberg, ens encaminem cap el lloc de la
sortida de les curses. Decidim anar-hi en cotxe ja que hem calculat que és a
uns tres quilòmetres . Abans però, “faltaria plus” ens fem la tradicional i
obligada foto protocolària dels corredors.

 

El lloc de sortida (i arribada) d´aquesta
edició (25.ena) és al “Complejo Deportivo Las Fuentezuelas “, situat als afores
i al nord de la ciutat. Pistes poliesportives, un pavelló i piscina coberts, un
velòdrom i zones d´esbarjo, tot de construcció molt recent. De fet dóna la
impressió que fa poc que s´han posat les piles per a intentar tenir una ciutat
amb els seus serveis a l´alçada dels temps actuals. No en va per tot arreu
(incloses les samarretes de la cursa) hi ha el lema  “ Cambiando Jaén. La ciudad que queremos”….

 

Recollim el dorsal i el xip sense cap
problema i comencem a fer l´escalfament per la zona adjacent a la sortida. No
passem gens desapercebuts, i de fet crida l´atenció un grup de 9 corredors amb
les samarretes quadribarrades . El comentari més repetit era aquest : “ Pero de
Barselona han venío utede aquí a Jaén solo para corré ??? “…..

Mentre un “speaker” molt catxondo va
donant les darreres instruccions, ens arrenglerem a la sortida, una mica densa
ja que es dóna  alhora a les dues curses:
La dels  “10 kilómetros
saludables” i la Mitja
Marató. En Pere, la
Teresa i la Marina Agis,
que s´ens ha incorporat aqui , participen a la primera i la resta : Dioni,
Montse, Josep, Patrick, Isabelle Esteve el Jose Luis (company de la Marina) i jo mateix a la
mitja.

 

A les 10 del matí es dona la sortida.
El circuït és el mateix per a tohom: una volta a la cursa curta i dues a la
Mitja. La ventatja que té és que a la
primera volta un ja pot anar “prenent mides” del que li tocarà a la segona
part. El recorregut és un autèntic trencacames, començant amb lleugera baixada,
baixada més intensa i a continuació una llarguíssima i gairebé constant pujada que
finalitza en un petit tram planer i uns 500 metres de baixada
final. (Em recorda una mica la
Mitja de Tossa….)

 

Suem de valent, sobretot a la segona
volta, quan la temperatura arriba fins el 23º. Sort dels avituallaments,
suficients i ben disposats, i dels ànims dels espectadors, que encara que pocs,
es deixen notar.

 

A la fí, l´arribada ¡!. Personalment
força satisfet del temps i també de les sensacions rebudes. Sobretot pel fet de
no estar massa habituat a entrenar amb tant desnivell. Atenció als obsequis :
Samarreta conmemorativa de cotó, una altra samarreta tècnica de tirants, una
dessuadora, un tallavents impermeable folrat, un parell de mitjons de coolmax,
un entrepà de xistorra acompanyat de cervesa i altres begudes, fruita, galetes
….. Ah sí ¡! El preu. gairebé m´en oblidava : 8 Euros !!!! (com aquí vaja ¡!!).

 

Un cop reagrupats a l´arribada, i ben
contents i satisfets, anem a dutxar-nos. La majoria triem fer-ho a l´Alberg on
molt amablement ens han deixat una habitació . Tot seguit anem a fer el dinar
de cel.lebració al Restaurant “Pilar del Albadalejo”, on podem degustar un plat
típic amb nom català “ un Teixidó” ahí es nà !!!!! – Si us pica la curiositat
sobre la composició, pregunteu a qualsevol de nosaltres ! –

 

Tornem ja cap a Granada, després
d´acomiadar-nos del Dioni i la
Montse, que encara romandran per aquí un parell de dies  Pel camí, disfrutem un cop més del paisatge,
amb inacabables fileres d´oliveres que omplen camps i turons fins on la vista
pot arribar. Certament monòton però amb el seu indiscutible encant.

 

Un cop a la capital, i abans no anem
cap a l´Aeroport, encara tenim temps per anar a l´Albaicín i poder disfrutar de
l´espectacle de la posta de sol sobre l´Alhambra des del Mirador de San
Cristóbal. Un punt de bellesa incomparable per a posar final de luxe a una
sortida tant maca com viscuda.

 

 

CLASSIFICACIÓ DELS ATLETES MAIMAKANSU

 

“10 KM. SALUDABLES” – DE FET 10 KM. i 500 METRES !!-

Marina Agis
Meca                                  1h.06´15”

Teresa Pera
Tort                                   1h.06’
46”

Pere Fernandez
Xibillé                            1h.06´46”

 

MITJA MARATÓ

Joaquim
Martorell Aymerich                   1h.39’10”

Patrick
Waeles                                      1h.44’52”

Esteve
Palacios Alvarez                         1h.56’16”

Montse
Claveria Vinardell                       1h.57’59”

Josep
Puig Congots                               2h.01’07”

Dioni Jimenez
Fernandez                       2h.14’11”

Isebelle
Waeles                                     2h.21’05”

 

 

 

 

Quim
Martorell

Octubre del
2.009