Curses no competitives en un paisatge  magnific, amb una bona representacio del Maimakansu.

     

La Cursa de Cantonigròs se celebra en homenatge a Ramon Oliu .

Per
si hi ha qui no el conegui, serveixi el que segueix com a breu
biografia de qui va ser una de les figures més importants de
l’atletisme català.

Ramon Oliu
(Cantonigròs 1923 – Hamilton 2005). Introductor i impulsor de la
vessant popular del córrer, cal considerar-lo  com el veritable
promotor de les curses a peu a Catalunya i a tot l’Estat.

Llicenciat
en química per la Universitat de Barcelona, va anar de jove a Estats
Units a treballar. A les primeries de la dècada dels setanta, quan
tenia 48 anys, va arribar a la conclusió que necessitava fer exercici
físic. Va començar a fer-ho al voltant de casa seva, i poc a poc,
coincidint amb la febre per córrer que es s’estava produint en el seu
país d’acollida, es va convertir en corredor veterà de llarga distància.

Va
córrer la marató de Nova York l’any 1976 on va quedar seduït per la
prova. Al retornar a Barcelona l’any següent per motius de feina, va
voler estendre a Catalunya la modalitat del córrer pel plaer de córrer.
Es va posar en contacte amb atletes que mai no sortien de les poques
pistes que hi havia aleshores, i també amb dirigents esportius que
quedaven esglaiats per les seves propostes de fer curses a peu pels
carrers.  I així, l’any 1977 va fundar la Comissió Marathon Catalunya,
per difondre els avantatges del córrer de forma popular.

Per
les seves relacions amb els organitzadors de la marató de Nova York, va
aconseguir que un equip de Catalunya, fos invitat a participar en la
mítica prova de la ciutat dels gratacels d’aquell any 1977, on, contra
tot pronòstic, van aconseguir un tercer lloc.
 
L’any següent
(1978) va organitzar a Palafrugell la primera marató que es va fer a
tot l’Estat, amb 185 atletes. I després de dos anys seguits de fer-se
en aquest indret del Baix Empordà, va posar en marxa la primera marató
de la ciutat de Barcelona l’any 1980. 
 
Dotat d’unes
excepcionals qualitats com a organitzador, en Ramon Oliu va fer una
feina titànica per desenvolupar l’atletisme popular a casa nostra: des
de la creació de les primeres maratons, fins a  curses de llarga
distància (una d’elles a Cantonigros, poble de la comarca d’Osona on
havia nascut), passant per conferències, xerrades, articles, i la
publicació d’un llibre l’any 1979 i reeditat el 1999, L’essència del córrer, que va ser – i continua essent – una referència per a tots els atletes de fons.

Membre
com era de l’Acadèmia de les Ciències de Nova York, escriptor,
periodista, conferenciant, i pioner del moviment de córrer a peu, en Ramon Oliu, paradigma de la senzillesa personal, es considerava “un corredor popular”, i així volia que se’l reconegués.

En
acabar la seva labor professional a Catalunya l’any 1984, va retornar a
Estats Units. Al cap de deu anys – quatre després de jubilar-se –  se
li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que va ser la causa de la
seva mort el 3 d’abril de 2005, als 82 anys.