Amb un xic de retard la cronica d’en Quim Martorell FOTOS
[@more@]

 

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

REYKJAVIK MARATHON     21
d´Agost del
2.010

 

Anar a
córrer la Marató
de Reykjavik, a Islàndia era un vell objectiu, cobejat des de feia molt de
temps. Sovint havia consultat la seva pàgina web, i cada
vegada i per molts motius, s´em feia més atractiu de poguer anar a correr
aquesta cursa, probablement la més septentrional del món (64º 30´de latitud).

 

Aquest
passat estiu, amb la idea de fer unes vacances de “trekking” pel país, no vaig
deixar passar la oportunitat, i aixi ens ho varem muntar per poguer coincidir
amb les dates.

La relativa
escassedat de vols directes entre Catalunya i Islàndia, va forçar a sortir el
divendres 20 d´Agost al vespre. Justet, molt justet tenint em compte que era
previst arribar a quarts de dotze (hora local) i que la cursa era l´endemà
dissabte a ¾ de 9 del matí. De fet já haviem pactat amb um enllaç a Reykjavik
que s´encarregaria de recollir els dorsals a la Fira del Corredor… el problema va venir quan
l´avió va sortir de Barcelona amb quatre hores de retard !!!!!. Resultat de tot
plegat:: em posem al nostre llit de l´Hotel a ¼ de 6 de la matinada !

 

A les 7 en punt sóna el despertador. Amb
prou feines hem tingut temps d´escalfar el llit i ja toca llevar-nos…. baixem
a esmorzar la Montse
i jo. La resta del grup encara tindrà una mica mês de temps, ja que la seva
cursa (de 10 quilòmetres) comença gairebé una hora i mitja mês tard..

Sortim de
l´Hotel i anem caminant pel carrer Laejargata –probablement el mês comercial de
la ciutat- cap a la sortida que és mês o menys a un quilòmetre. Fa fred de debò
: 5º, ben lluny dels 27º que deixarem a Barcelona…

Arribem a la zona de sortida, situada
al costat del bell llac Tjörmin, que domina el centre de la capital islandesa.
Al fred hi hem d´afegir el vent, la qual cosa fa que fem tot el ritual dels
exercicis d´escalfament i estirament sense desprendre´ns de cap peça de roba
!!.

Quan manquen uns 10 minuts, ens
decidim: deixem la roba al guardaroba i anem cap a la pancarta de “start”. Al
poc, sóna el tret de sortida, tant per la Marató com per la Mitja i una Marató per
relleus. Ens desitgem sort i comencem a córrer…cap dels dos no ha fet cap
comentari sobre el fet de córrer en aquestes condicions. l´objectiu és acabar i
disfrutar, sense cap pretensió de marca ja que el calor dels mesos d´estiu a
Mataró no és un bon aliat per a fer una bona preparació, i a més les
circumstàncies del viatge no han permès un mínim descans….

 

Voregem l´immens llac i fem un
recorregut trapezoïdal que passa pel sud de la petita península on es troba la
ciutat, travessant una zona residencial: casetes amb finestres amples i sense
cortines (el sol va escàs per aquestes contrades) amb jardí i gespa i sense cap
tanca ni separació entre elles, ah !! i una constatació: la notable quantitat
d´atletes de sexe femení que hi ha en cursa, … després de 26 Maratons per tot
Europa, em veig en cor d´emetre una teoria, sense gairebé cap marge
d´equivocació:  “ la quantitat de dones en
cursa de Marató és directament proporcional a la latitud “, o el que és el mateix en llenguatge planer: “ més corredores com més amunt, geogràficament
parlant “ !!.

 

Cap al quilòmetre 7 entrem a la ciutat
vella i desseguida enfilem l´ampla avinguda Saebraut que discorre paralela al
port., on malgrat el fred hi ha un bon ambient amb varis grups musicals.

Avantages de córrer amb la samarreta
quadribarrada: L´Estanis, un català (de Martorelles) que viu aquí s´emociona
d´allò més en trobar compatriotes. Ell fa la Mitja però quedem l´endemà per a trobar-nos.

Dues giragonses més i, ja en el
quilòmetre 18, tombem cap una zona de parcs i jardins que sembla no tenir fi,
mentre els corredors que fan la
Mitja ja enfilen l´avinguda final cap a la meta. : D´aquí
fins el quilòmetre 26 és una successió de parterres herbats, flors, arbredes i
fins i tos salts d´aïgua ¡ amb, això sí, més d´una “pujadeta” empipadora. Sort
dels ben disposats avituallaments.

 

Reykiavik és una ciutat una mica més
gran que Mataró on hi viu aproximadament la meitat de la població del país (uns
150.000 habitants), amb moltes zones verdes i sense gairebé cap edifici alt . Molt
“esponjada” urbanísticament parlant. Disposa de dos Aeroports: l´Internacional
de Keflavik (a una cinquantena de quilòmetres) i un altre més petit per a vols
domèstics. Precisament vorejant aquest darrer es troba el quilòmetre 30. Correm
ara pel sud de la peninsuleta, a tocar del mar. Malgrat l´inusual sol que
llueix, cada vegada el vent és més fort, el que unit al cansament fa que costi
més seguir avançant.

 

Entre prats verds i el mar, arribem a
l´extrem més occidental del recorregut (quilometre 36) i girem cap a l´est. Aqui
sí que el vent és el gran protagonista, ja que ara bufa fort pel nostre lateral
esquerre fins el punt de posar seriosament em perill la nostra estabilitat., a
més, les escasses hores de son prèvies, comencen, ara sí, a passar factura sense
pietat… aixi que decideixo afluixar el ritme fins gairebé caminar per
assegurar  acabar la cursa. Coincidint
amb els primers edificis de la ciutat, entre els quilometres 38 i 39 el vent
afluixa una mica i torno a córrer amb més ritme. Poc abans d´entrar a meta,
aconssegueixo passar per enèssima vegada a un corredor polonès amb el que ens
hem anat trobant durant  tota la cursa.

A
l´arribada: els sempre agraïts crits d´ànim dels companys posen fi a una nova
experiència maratoniana: amb un paisatge i ambient únics i amb la satisfacció
de la feina feta, malgrat el “handicap” de l´escàs descans previ.

I ara, dotze
dies de vacances !! penso mentre, m´apresso a retrobar la meva roba. Malgrat és
gairebé la una del migdia i fa sol, també fa un fred que pela !!!!!

 

 

RESULTATS  CORREDORS  MAIMAKANSU

 

Nom i
Cognoms                                    
Lloc General                    
Temps xip   

 

-Marató-

 

Quim
Martorell I Aymerich                          
289                           4h.07’ 
18”

Montserrat
Claveria Vinardell                     
359                           4h. 22’ 36”

 

 

 -10
quilòmetres-

 

Lluis Sala Llovet   (Nin)                             2245                           1h.02’ 47”

Dionisio
Jimenez Fernandez                     2426                           1h.04’ 39”

Rosa
Mª Lopez Martinez                           2471                           1h.04’ 59”

Rafael Marchal Ruiz                                  2560                           1h.05’ 52”

Encarnación Martinez Perez                     2561                           1h.05’
53”

 

 

 

 

 

Quim Martorell i Aymerich