MARATO DE MADRID i 10 km

By on abr. 25, 2010 in Notícies | 0 comments

Participacio Maimakansu i cronica. FOTOS[@more@]10 KM

1370 Juan F.Morillo Romero 54’21"

2211 Mayka Barciela Otero 1:00’31"

2941 Pepita Morell Blanco 1:04’14"

MARATO

3604 Joan Llimona Bonfill 3:53’41"

4175 Jordi Feliu Canaleta 3:59’31"

5054 Marçal Lopez Martinez 4:06’00"

5638 Miquel Boba Colominas 4:17’24"

5886 Manuel Garcia Diaz 4:21’37"

7534 Antonio Andres Gomez 4:46’33"

 

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Marató popular de Madrid 25/04/2010

Crònica de 3 Maimakansu a Madrid. Miquel Boba,
Jordi Feliu i Joan Llimona.

 Marató amb uns 12.000 inscrits que la fan coincidir
amb una cursa de 10km.

Dia assolellat i amb una temperatura més
pròpia d’anar a remar per l’estany del 
parc del Retiro que d’anar a cremar les soles per l’asfalt de Madrid.

La sortida és conjunta cosa que la fa una mica
més lenta. Tot i això, no s’arriben a crear mai taps de gent. El recorregut va
per les principals artèries de Madrid. Carrers i avingudes àmplies que eviten
la creació d’embuts.

Tots tres participàvem per primer cop a la Mapoma. Abans de
començar ens vem trobar amb en Marçal. Enguany corria la cursa per divuitena
vegada.

Ens va sorprendre la calor (aprox 25ºC). I tot i estar repetidament
avisats, els puges i baixes ens van anar castigant.

Els primers 5km són d’anar pujant la Castellana fins arribar
al Santiago Bernabeu.

Un parell d’estrofes de l’himne del Barça
trenquen el silenci.

Seguim pujant fins a la plaça Castilla. Aquí
comencem a baixar. Quasi bé tot el recorregut és un ara pujo, ara baixo. Pocs
trams plans.

A partir del 16 entres a la Gran Via i vas cap a
Preciados, Puerta de Sol. Aquesta zona és on l’ambient és més potent. Gaites,
musica en directe a tot drap, molta gent, “vamos chavales ya falta menos”…

Passada la meitat de la cursa anem cap a la Casa de Campo passant pel
Parque del Oeste. Una baixada de potser 6 o 7 km. Zona preciosa molt verda
i ombrívola que els nostres fatigats cossos agraeixen.  Contrasta la poca gent que hi ha en els trams
verds amb la quantitat de persones que vas trobant a les boques del metro i en
tot el centre històric.

 A la
Casa de Campo es fa un recorregut que és d’anada i tornada.
La temptació de fer un salt i passar directament del km 28 al 30 ens  passa pel cap.

Al km 31 abandones la Casa de Campo i cap al Vicente
Calderón tot vorejant el riu. A partir del km 35 abandones el riu i comença un
veritable suplici de pujades que  ens
duran a la meta.

És una de les curses on he vist més gent caminant.
És d’agraïr tots els patinadors que segueixen la cursa  carregats de pots  de vaselina i reflex.

Els tres vem córrer amb la samarreta
Maimakansu i vàrem encertar. Els corredors catalans de la cursa ens saludaven
veient les 4 barres. Gent de Vilafranca, Rubí, Barcelona…

I el públic? Doncs només tenim bones paraules,
des de crits de “Venga catalán” a “Viva Cataluña”… Podríem dir que les
sensacions són igual de bones i fortes que les pujades del  l’últim quart de cursa. Però això als
capgrossos no ens espanta, tenim un final de cursa de la nostra mitja marató
que té un perfil similar.

 Ara
bé,  com tots sabeu el dolor és temporal
i al final només queden les bones sensacions. Cursa molt recomanable.

Deixa un comentari